Són dos quarts de set de la tarda i és fosc. I ja fa estona que s’ha acabat de pondre el sol. Imagino que ara estaràs entrenant els teus nens, i és això el que m’ha fet recordar quan entrenava a Lavern. Per aquestes èpoques, quan acabava l’entreno, de 5 a 6, i tornava cap a casa, alguns dies contenta, altres desanimada, però sempre acompanyada d’aquella posat de sol…. Poc m’imaginava que aquell seria el meu últim any de patinatge: de tot el patinatge. Va ser quan vam deixar el grup, i a més, va ser el meu últim any com a entrenadora, a Sant Ramon, amb molt de pesar i a Lavern, que només hi vaig estar un any, però també li vaig agafar cert carinyo.

Aquell any van canviar moltes coses.

Doncs a vegades la vida dóna un gir inesperat i mentre t’està passant no n’ets conscient, perè és amb el temps (que ara ja crec en allò de "temps al temps") que veus les coses des d’una altra pesrspectiva

Potser és la tardor, que em fa endinsar en aquesta nostàlgia…sempre m’ha agradat: les fulles seques, la pluja, les postes de sol i aquests records que hi associo.

L’Elena fa anys, i això també m’ha fet tornar enrere, si més no per una estona. Amb el pas dels anys, t’adones de moltes coses, i cada vegada saps valorar millor el què t’envolta. Doncs això, que el temps fa el seu efecte.

Em vull comprar una càmara, i intentar capturar el què no sé fer amb paraules.

Una vegada, em van dir: "Laia, que trobis sempre, l’alegria dels camins". Es va convertir en la meva màxima, però crec que vaig començar-ho a oblidar. Tornaré a fer-ho.   :)

I estic de mala hòstia. Tu creus? Venia jo tota contenta cap a la feina, bueno això és discutible perquè treballar per la tarda no ajuda, i perquè bueno al matí he patit una estona, però això és un altre tema que ara no ve al cas.

La història és que resulta que quan jo venia, amb molt de temps, volia parar, com faig els dijous a fer un cafetonet de la rambla que els fan bonísssims, perquè dijous passat quan li vaig dir al senyor cafeteru que m’havia fet un cafè molt bo, doncs ell em va dir –això és el tractem, no?- i vaig pensar, doncs té raó, perquè avui en dia pagues d’un euro en amunt de tallat! I moltes vegades deixen tant a desitjar…és que fer un cafè no pot ser tan difícil, de fet no ho és, jo en feia. Ah, però clar, aquesta és una altre, llavors tambe està quan te’n vas a la uni i et fan un cafè tant dolent que em començo a erplantejar quin és pitjor si el de la uni o el de la cafeteria de la feina, cosa que és difícil de decidir perquè no ho posen gens fàcil.

A banda del cafè (merda, ara que ja no hi pensava) la setmna que ve hi ha eleccions sindicals a la caixa, que direu, -i què?- no? Doncs res en especial que fa quatre dies que vam fer les autonòmiques i uf estic ja cansada de campanya i tal, pero`a més ara resulta que no conec gens els que espresenten, més que pel nom i per les quantitats ingents de tonelades de publicitat que m’envien cada dia a l’oficina. Prou, no?

En fi, tot això perquè a la rambla fan obres, pero`obres de que porten un any allà, i encara no sé què coi fan. Finalment, diria que quedarà una rambla xula, però buf….és que m’han tancat el bar! Estava ballat….ufff

La qüestió és que del cafè a la rambla i els sindicats, tot això vol dir que aviat, a sobre, hi haura eleccions municipals. Doncs mira que bé. Que ara que hi penso això de que et toqui a la mesa és una merda, no? Bueno imagino que hi deu haver el típic que li fa il.lusió, perquè no té vida social, perquè no pot ser altra cosa, ja em diràs tu, tot el dia allà. I doncs aixo que, com voleu que no em cansi si paro d’escriure aixo`un moment i sento els meus companys parlant de qui han votat, del opc criteri que tenen alguns i que la …impressora d’aquí al costat fa sorolls molts raros….i aguts!

En fi, tu creus que després de tot, em faran cas i comprarem una cafetereta petita, d’aquestes casolanes, que tens a la cuina, però per aquí a la oficina…estaria bé, així entre tots, que els dijous a la tarda passaríen força millor.

I tot això no té res a a veure amb el ritme d'examens i pràctiques tontus que tinc i que demà tingui un examen i ara estigui treballant (ehem, sí, sí, ara m'hi poo en serio) i no estudiant...

Crec que quan he començat a escriure volia dir alguna cosa que no he dit, però vaja, així es queda perquè sino, al guapo del Carlitus no tindria raó quan sigués que sempre em perdo i que em lio sola, però bueno que tampoc és que la tingui sino que li vull donar. Perquè és més bampu!!!

Au, cafeina power!

Ah sí, i que bueno estic superindignada amb el mal ús de la química i la poca inversió en seguretat d'algunes empreses!

Us vull recomanar una obra que he vist recentment i que crec que si teniu la oportunitat, cal veure.

Una delicada obra que amb una posta en escena totalment minismalista, una interpretació (també musical) excel·lent i una història realment colpidora, ens fa un retrat, una fotografia històrica, d’un dels moments transcendentals d’Europa i del món.

Es tracta de l’evolució d’una relació entre dos socis amics, quasi bé germans: un jueu nord-americà i un alemany, que es veu distorcionada pels canvis polítics i socials d’un país enfonsat per la guerra i la caiguda econòmica, que diposita tots els sentiments en un líder que els conduirà a un dels majors genocidis de la història.

L’obra ens situa als Estats Units a l’any 1932, quan el soci alemany decideix tornar al seu país. Des d’aquest moment comencen a cartejar-se, per posar-se al corrent dels negocis i sobretot, per mantenir viva la seva envejable amistat.

És per aquestes cartes on podem seguir el fil cronològic de l’agreujament fets que es desenvolupen a Alemanya i de l’enterboliment que això causarà a aquesta amistat. Una barreja de sentiments estremidors i contradictoris: de por, d’esperança, de sofriment, de ràbia i fins i tot venjança.

La vaig veure al Borràs de Barcelona, però a partir de 2007 faran una gira per Catalunya:

Reus – 13/14 gener

Badalona – 21 de gener

Blanes - 22 de gener

Sabadell – 28 de gener

Girona - 3 de febrer

Manresa - 4/5 de febrer

Torelló – 11 de febrer

Mataró – 21 d'abril

Lleida - 22 d'abril

Castelldefels - 28 d'abril

El Vendrell - 29 d'abril

Vilanova i la G. - 6 de maig

Falset - 14 de maig

Sant Feliu Ll. - 19 de maig

Santa Coloma G. - 20 de maig

Sant Andreu B. - 21 de maig

Sant Cugat V. – 26 de maig

Reus – 30 de setembre

Cerdanyola - 25 de novembre

St. Boi Ll. - 10 de desembre

Ripollet – ?

BBCMundo

ELPAIS.es - Sociedad - 22-08-2006 - 04:15

Un imagen de la Galaxia Remolino destruyendo a una galaxia satélite (SDSS)

Un grupo de astrónomos estadounidenses afirma haber descubierto la primera prueba directa de lo que se conoce como materia oscura del universo. Esta materia no puede ser "vista" porque no emite ni refleja suficiente luz pero los científicos creen que ocupa el 25% del universo. La materia común, que es lo que sí podemos ver, apenas ocupa el 5% y el restante 70% es energía oscura.

Hasta el momento, los astrónomos sólo podían intuír la existencia de la materia oscura a través de los efectos gravitacionales que tenía sobre la materia ordinaria. Ahora, los investigadores han descubierto lo que sería el sello gravitacional de la materia oscura.

Este sello se creó debido a una separación violenta de materia oscura y de materia común como producto de una gigantesca colisión de dos grandes grupos de galaxias. "Esta es la primera prueba directa de que la materia oscura tiene que existir y que tiene que constituir la mayor parte de la materia del universo", ha señalado Doug Clowe, de la Universidad de Arizona, jefe del equipo de investigadores.

Al observar la colisión cósmica, los científicos pensaron que si la materia oscura existía, la mayoría de la masa en los grupos estaría ubicada alrededor de las galaxias. Pero si la materia oscura no existía, entonces la masa de esos grupos estaría en un difuso gas caliente. Esto se debe a que los grupos de galaxias contienen diez veces más masa en forma gaseosa que en forma de estrellas.

Sin embargo, los astrónomos descubrieron que la mayoría de la masa en el sistema estaba ubicada cerca de las galaxias, no cerca de las nubes de gas. "La materia oscura y la energía oscura no son algo que uno esperaría encontrar si parte de la perspectiva de lo que el universo debería ser", sostiene Sean Carroll, un cosmólogo de la Universidad de Chicago que no participó de la investigación. "Pero estamos tratando de entender a qué se debe esto y éste resultado nos lleva en ese camino", ha asegurado.