 | | |
| | |
|
Spaces home  Si tu barrufes, jo també...PhotosProfileFriends |  Tools   |
Mòbils/*He llegit això i crec que és important que la gent ho sàpiga. Ara, jo crec que em quedaré amb movistar. S'ha creat molta polèmica respecte les pujades de preu per això de l'arrodoniment, però he fet una comparativa i la veritat... a mi yoigo em surt més car. Un altre dia amb temps, em dedico a comparar les tarifes i fer-ne un resumet.*/ De la pàgina del Ministeri de Sanitat i Consum: Los usuarios de móviles pueden darse de baja en el contrato sin penalización alguna si deciden no aceptar las modificaciones de tarifa propuestas por las operadoras Desestimiento del contrato en telefonía móvil. El Instituto Nacional del Consumo recuerda que el usuario tiene derecho a ser informado con un mes de antelación de las modificaciones de las tarifas. Las operadoras no podrán condicionar la portabilidad (cambio de operador con conservación del número) más que en el caso de corte previo del servicio por falta de pago. Para cualquier reclamación relacionada con el derecho a darse de baja en el contrato, el usuario puede acudir a la Oficina de Atención al Usuario de Telecomunicaciones o a la Junta Arbitral de Consumo. 22 de febrero de 2007. El Instituto Nacional del Consumo, dependiente del Ministerio de Sanidad y Consumo, recuerda a los usuarios de telefonía móvil que tienen derecho a darse de baja en el contrato, sin abonar ninguna penalización por ello, en el caso de que decidan no aceptar las nuevas condiciones anunciadas por las operadoras. La actual legislación reconoce al usuario, además, el derecho a ser informado con un mes de antelación de las modificaciones que se pretenden introducir en su contrato, entre ellas, las que se refieren a precios. Los operadores de telefonía móvil, que han venido aplicando habitualmente el redondeo al alza en la tarificación de las llamadas telefónicas, quedarán obligados a facturar únicamente por el tiempo efectivamente consumido en virtud de la Ley de mejora de la protección de los consumidores y usuarios de 29 de diciembre, que prohíbe esta práctica de redondeo, y deberán actualizar los contratos de acuerdo con lo establecido en la nueva norma a los dos meses de su entrada en vigor, plazo que se cumple el próximo 1 de marzo. Como consecuencia de ello, algunos operadores de móviles han anunciado la modificación de sus tarifas. CLÁUSULAS DE PENALIZACIÓN El derecho a desistir del contrato no puede verse condicionado u obstaculizado por las cláusulas de permanencia, ni puede vincularse a pagos previos en concepto de penalización. Las cláusulas de penalización más comunes son las relacionadas con cláusulas de permanencia o de financiación del aparato terminal. Si la cláusula de penalización tiene su origen en un compromiso de permanencia con motivo de la oferta de condiciones especiales del contrato (especialmente, en los precios), el operador no podrá reclamar penalización alguna por desistimiento del consumidor puesto que no se produce por la voluntad de éste, sino en base a una modificación unilateral del contrato por parte del operador. Si la cláusula de penalización tiene su origen en un compromiso de permanencia como contraprestación a la financiación del terminal, ésta debe cumplir con los requisitos legales de proporcionalidad, y no podrá suponer la pérdida de cantidades abonadas por adelantado, el abono de servicios no prestados efectivamente o la fijación de indemnizaciones que no se correspondan con daños efectivamente causados. Si no hay común acuerdo entre el usuario y el prestador del servicio de telefonía serán, en último extremo, los tribunales quienes deberán pronunciarse sobre la procedencia y alcance de la penalización o indemnización, sin que pueda condicionarse, en ningún caso, el desistimiento del contrato al previo pago de esta penalización. DERECHO AL CAMBIO DE OPERADOR CON CONSERVACIÓN DEL NÚMERO (PORTABILIDAD) El operador tampoco podrá condicionar la portabilidad al abono de penalización alguna. Este derecho sólo puede negarse si se ha producido previamente la suspensión del servicio por falta de pago del usuario. No basta, por lo tanto, el mero impago de éste, sobre todo si decide darse de baja en un contrato ante una modificación de tarifas propuesta y discute la aplicación de determinadas cláusulas penales de ese contrato. Por lo tanto, el operador sólo podrá denegar la portabilidad si el usuario, en el momento de cambiarse de operador, tiene cortado el servicio por falta de pago de facturas anteriores, no por negarse a pagar la penalización. Este corte sólo puede producirse, según la legislación vigente, por impago de alguna factura y sólo en el caso en el que el operador haya seguido el procedimiento previsto en el contrato. RECLAMACIONES Para cualquier reclamación relacionada con el derecho a darse de baja del contrato, el abonado puede dirigirse a la Oficina de Atención al Usuario de Telecomunicaciones del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, a través del teléfono 901 33 66 99 o la página de Internet www.usuariosteleco.es . Esta Oficina no es competente sobre reclamaciones que se refieran a penalizaciones por baja asociadas a la financiación de los terminales. Asimismo, si lo desea, puede acudir a la Junta Arbitral que le corresponda por razón de su domicilio. Però els nadons no venien de París?Doncs ara és a Alemanya. Aquest matí he sentit per la ràdio una notícia que m’ha fet molta gràcia: Fa 9 mesos del mundial de futbol d’Alemanya (això és la informació), i la notícia? Resulta que es preveu, per aquest març, que degut a les conseqüències del mundial: alegria pels bons resultats, cerveses i bon temps, tot això és un còctel anomenat “baby boom”, o sigui que Klose i Podolski no van ser els únics alemanys que van marcar gols… Encara no es pot parlar de xifres, però es veu que els cursos de preparació al part estan saturats…jajaja i per acabar-ho de rematar es preveu que els noms més posats seran: Lukas (Podolski), Miroslav(Klose), Jens (Lehmann). En fi, que diuen que la felicitat allibera hormones i és més fàcil quedar-se embarassades. Bé, i canviant de tema, però no d’esport, dir que estic bastant disgustada amb el resultat del partit d’ahir… quina ràbia! És que això de començar guanyant no és bo… i que per molt que et mentalitzis que el partit acaba de començar, no deixes de veure l’1-0 a la pantalla… Què hi farem, almenys el partit va estar bé i a la primera part es va veure un Barça que dóna gust. Apa, bon dijous els que pogueu gaudir-lo! PD: Això quedant tercers, ...imagina si arriben a guanyar el mundial! Carnaval en general, i Vilanova en concretDoncs un any més, carnaval. I avui, toca enterrar la sardina. Ja ha passat. El carnaval m’agrada, però sempre l’he viscut poc. Jo sempre li he donat la culpa a que el meu cole, al ser religiós, no ens disfressàvem i això…m’ha marcat. Però vaja, que crec que és una teoria tipus “Com que em vaig cremar ahir, avui ja no em cal crema” perquè no sóc la única persona que anava a Sant Ramon…crec recordar. Entre això, i que els dos últims anys estava treballant en un restaurant, on, per carnaval és el dia de màxima feina…doncs que pràcticament no havia sortit gaire. Aquest any, he conegut el carnaval de Vilanova, festa de la que els seus vilatans n’estàn més que orgullosos. Com a comentari general dir que està bé, m’ha agradat, però el millor que té, és les ganes de la gent, la costum de viure el carnaval més que la festa major (a la inversa que Vilafranca) i en fi, que aquesta passió està per l’aire entre el dijous gras (dia de la merengada, que encara no he conegut) i l’enterro de la sardina… Si he de destacar alguna cosa, sens dubte, és el diumenge, la festa de les comparses. Això per mi, és el millor del carnaval de Vilanova i el que realment val la pena veure si ets de fora. Trobo que és una tradició molt maca, un dia bonic i (remarcant que el meu primer any ha estat participant) on t’ho passes molt bé. La resta de coses, estan bé, però bueno, més que res és que si ets de Vilanova ho vius molt, i si no doncs t’ho passes bé, però no és res que no trobis a altres llocs. Ah sí, perdó, que m’oblidava el discurs del Carnestoltes! L’arribo en general, bé, tot i que prefereixo anar de rues pel meu Penedès. La idea de fer crítica del poble, doncs és molt bona i suposo que abans tenia més força, perquè ara mateix és bastant suau. Però el que està més que currat és el discurs. L’he vist dos anys, i els dos m’ha agradat molt, de debò. Molt currat i bueno, bastant ben parit, però clar…quan algú es posa a “rajar” és normal que no plogui al gust de tothom, pq una hora o altra tothom acaba pillant! Bé, i per acabar, dir que el carnaval de Vilafranca (i Penedès en general) aquest any casi ni l’he olorat, pq l’he sacrificat per conèixer el de Vilanova (no és un retret, sinó una explicació). L’únic que he vist és el discurs del Carnestoltes i la butifarrada d’ou, que va estar molt requetebé i aplaudiria als que ho van muntar, perquè és difícil fer qualsevol tipus de cosa sense gaires recursos… i és que és això, a Vilafranca tot és festa major (com passa per sant Raimon). I la rua de Vilafranca: moltes carrosses, cosa que entre això i les obres han fet reduir el recorregut, poc confeti i moltes ganes de guanyar… però maques, maques!!! Sobretot, per mi, la màquina de cosir! I per acabar: Vilanovins, tant que diueu que a Vilafranca ens posem pesats amb la festa major… vosaltres féu el mateix amb el Carnaval! (i de debò que no és per picar, però no té punt de comparació). Dit això: VISCA LES FESTES POPULARS! (Totes, en general, les que la gent manté vives amb aquesta emoció) Vacances a Punta CanaCoses a remarcar d'un viatge final de carrera a Punta Cana (grup de 13 a tot inclòs) Volia fer un comentari extens i detallat del viatge, per tal d'intentar ajudar a persones que, com vaig fer jo abans de marxar, busquen desesperadament per internet qualsevol tipus d'informació o opinions de gent que ha havia viatjat a la República Dominicana. Però si algú en volgués més infromació, doncs un mail i explico el què fagi falta. El vol… No es fa tan llarg com em pensava. El pitjor del pont aeri és l'espera per fer el transbord, ja que Bcn-Madrid no arriba a tres quarts d’hora. I el vol a Punta Cana, doncs bé, entre la gent i les pel·lícules…podria ser pitjor, això sí, una mica de turbulències, que a la gent que viatja poc, com jo, fan patir una miqueta. Punta Cana Només arribar, sembla que entris a Port-aventura: l’aeroport són cabanyes tipus polinèsia, pagues l'entrada i et trobes unes senyoretes molt mones i amb el vestit tradicional que es fan foto amb TOTHOM qui entra al país. Foto que a la sortida, et venen. Aeroport:* Es paga una taxa d’entrada de 10$ o 10€, i a la sortida 20$ o 20€. Porteu dollars, almenys uns quants, perquè aquesta equiparació és freqüent. *NOTA: a la tornada, quan embarcàvem, ens van dir que si volíem anar tots junts a l’avió paguéssim una propina. No ho vam fer, i vam embarcar de dos en dos, en llocs dispersos. El tema de propines/comissions arriba a ser indignant. Clima: Xafogós, però en aquesta època (febrer) suportable. Molta calor, el sol pica molt, però a l’ombra, i si corre un mica d’aire…s’està de luxe. El paisatge: El millor que té el país. De debò, les palmeres donen el toc encantador i màgic a les platges (que en sí, el que és la platja i l’aigua, res a envejar Menorca), perquè Punta Cana, és Atlàntic, no Carib. La zona de muntanya preciosa i si es té la oportunitat, cal visitar-la: plantacions de canya de sucre, cacau, cafè… Mosquits: Anar ben preparat…t’acrivillen de mala manera. El nostre hotel: Barceló Bávaro beach És un complex amb 5 hotels, un d’ells de 5 estrelles. A jutjar pel nom, quan marxes creus que vas al Beach (a tocar de la platja), però resulta que és el nom general de tot el resort i quan arribes allà t’assignen el que tenen lliure. A nosaltres ens van encolomar el Casino, que està bé, però no és a primera línia de platja, com te n’havies fet la idea. No ens vam moure d’allà, excepte les excursions. La platja, diuen que és la millor de Bavaro. El servei, en general prou bé. Els restaurants deixen bastant per desitjar. Les habitacions, res de l’altre món, però còmodes, àmplies i netes. (Amb TV, caixa forta, WC amb banyera, i terrasseta/balcó). Servei de tovalloles: a l’hotel de les deixen sempre, no cal ni portar-ne de casa. Si està mullada te la canvien, i si no la necessites tens una targeta que en qualsevol moment pots canviar per tovallola. Corrent: és de 110V. En general les coses funcionen, però tarden més (exemple el carregador de les piles). Però el kill-paff no ens va funcionar. Telèfon: 4$ al minut. Carillo, però una trucadeta o dues per donar senyals de vida es pot permetre. Excursions Nosaltres en vam fer 3: un de platja, una de muntanya i una de ciutat. Crec que vam elegir bé, em van agradar totes, i per aquest ordre: El canto de la playa (Isla Saona): imprescindible. Visita a la última platja d’una illeta, casi verge, només hi érem nosaltres, no hi arriben la resta de touroperadors dels hotels. Nosaltres la vam fer amb un operador que no és de cap hotel, i el vam trobar a través d’internet: Captán gringo, val la pena. Qualitat, millor preu i millor atenció. Recomanable portar una càmara d’aigua d’aquestes d’un sol ús. Santo Domingo: Visita a la Capital. És una mica pesat el viatge, ja que et passes 3 hores d’autocar per anar, i 3 més per tornar. La visita és curta, ja que hi ha poc temps, però val la pena conèixer la zona colonial. A més, es visiten unes coves precioses abans de tornar. I temps per compres. Jeep Safari: Molt completa i divertida. Es va en una “caravana de jeeps”. 4 persones a cada jeep i el portem nosaltres mateixos. El guia va en el primer i va dirigint l’excursió. Visita a la plantació de canya de sucre; a la muntanya: cacau i cafè, tabac i finalment a dinar a una platja preciosa. Recomanacions importants: Després de tot, remarcar alguns conceptes i intentaré no extendre’m més: Assegurança del viatge: Tingueu clar què us entra i què heu de fer en cas que passi alguna cosa. Pregunteu noms i responsables. A nosaltres ens la van jugar. El funcionament del nostre seguro era: trucar a la companyia a “cobro revertido” (que no l’agafaven i vam haver de trucar pagant), avisar què passava i informar de les dades (núm. Pòlissa, etc…), llavors ELLS s’encarregaven d’avisar al responsable mèdic de l’hotel pq enviés el metge pertinent. El que va passar: que en algun moment es va tallar el fil, i qui havia d’avisar al metge, en comptes de fer-ho al que tocava (al costat de l’hotel, hi ha una consulta mèdica exclusiva per turistes, i és on havia d’anar), va avisar a un altre metge amb qui segurament tenia una comissió per portar-hi gent. La noia va acabar en un hospital privat, on la vam treure pitjor del que havia entrat. Compres: Molt d’ull: cal regatejar, d’entrada: dir la meitat del que et demanen. Es fan les víctimes i t’intenten fer pagar 4 vegades més del que val. Compte amb el què compreu, que no us venguin gat per llebre. I molta paciència perquè és insuportable. Es ven tot, fins i tot la seva pròpia pobresa. Mosquits: Anar ben previnguts de repelents, si porteu kill-paff, que sigui a piles i after-bite. Excursions: Fer la del canto de la Playa amb el Capitán Gringo. Moneda: Jo al final vaig portar-ho tot en dollars, per facilitats de canvi al banc (on hi treballo), però la meva intenció era portar dollars per les taxes de l’aeroport (10+20$) i per pagar les excursions (al voltant de 60-80$ cada una). La resta (compres, ja que nosaltres anàvem amb tot inclòs) canviar allà de euros a pesos dominicanos. (Ull, aquest canvi fer-lo gradualment, ja que després pot ser que no tinguis la oportunitat de fer el canvi al revés). Medicaments: nosaltres vam tenir mala sort, ja que la majoria vam caure poc o molt. Quasi tots, amb diarrea, així que qualsevol cosa que us vagi bé en aquest sentit. Les clàssiques aspirines o jelocatils i fins i tot, suero per si es cau algun dia. Llocs d'interès: Capitán Gringo Los viajeros Recomano utilitzar el fòrum, s'hi troba informació miportant de gent que viatja sobint. Beatrizweb Web d'una enamorada de la República dominicana. Recomanable també el fòrum. pensaments de tardorSón dos quarts de set de la tarda i és fosc. I ja fa estona que s’ha acabat de pondre el sol. Imagino que ara estaràs entrenant els teus nens, i és això el que m’ha fet recordar quan entrenava a Lavern. Per aquestes èpoques, quan acabava l’entreno, de 5 a 6, i tornava cap a casa, alguns dies contenta, altres desanimada, però sempre acompanyada d’aquella posat de sol…. Poc m’imaginava que aquell seria el meu últim any de patinatge: de tot el patinatge. Va ser quan vam deixar el grup, i a més, va ser el meu últim any com a entrenadora, a Sant Ramon, amb molt de pesar i a Lavern, que només hi vaig estar un any, però també li vaig agafar cert carinyo. Aquell any van canviar moltes coses. Doncs a vegades la vida dóna un gir inesperat i mentre t’està passant no n’ets conscient, perè és amb el temps (que ara ja crec en allò de "temps al temps") que veus les coses des d’una altra pesrspectiva Potser és la tardor, que em fa endinsar en aquesta nostàlgia…sempre m’ha agradat: les fulles seques, la pluja, les postes de sol i aquests records que hi associo. L’Elena fa anys, i això també m’ha fet tornar enrere, si més no per una estona. Amb el pas dels anys, t’adones de moltes coses, i cada vegada saps valorar millor el què t’envolta. Doncs això, que el temps fa el seu efecte. Em vull comprar una càmara, i intentar capturar el què no sé fer amb paraules.
Una vegada, em van dir: "Laia, que trobis sempre, l’alegria dels camins". Es va convertir en la meva màxima, però crec que vaig començar-ho a oblidar. Tornaré a fer-ho. :) Vull un cafè!I estic de mala hòstia. Tu creus? Venia jo tota contenta cap a la feina, bueno això és discutible perquè treballar per la tarda no ajuda, i perquè bueno al matí he patit una estona, però això és un altre tema que ara no ve al cas. La història és que resulta que quan jo venia, amb molt de temps, volia parar, com faig els dijous a fer un cafetonet de la rambla que els fan bonísssims, perquè dijous passat quan li vaig dir al senyor cafeteru que m’havia fet un cafè molt bo, doncs ell em va dir –això és el tractem, no?- i vaig pensar, doncs té raó, perquè avui en dia pagues d’un euro en amunt de tallat! I moltes vegades deixen tant a desitjar…és que fer un cafè no pot ser tan difícil, de fet no ho és, jo en feia. Ah, però clar, aquesta és una altre, llavors tambe està quan te’n vas a la uni i et fan un cafè tant dolent que em començo a erplantejar quin és pitjor si el de la uni o el de la cafeteria de la feina, cosa que és difícil de decidir perquè no ho posen gens fàcil. A banda del cafè (merda, ara que ja no hi pensava) la setmna que ve hi ha eleccions sindicals a la caixa, que direu, -i què?- no? Doncs res en especial que fa quatre dies que vam fer les autonòmiques i uf estic ja cansada de campanya i tal, pero`a més ara resulta que no conec gens els que espresenten, més que pel nom i per les quantitats ingents de tonelades de publicitat que m’envien cada dia a l’oficina. Prou, no? En fi, tot això perquè a la rambla fan obres, pero`obres de que porten un any allà, i encara no sé què coi fan. Finalment, diria que quedarà una rambla xula, però buf….és que m’han tancat el bar! Estava ballat….ufff La qüestió és que del cafè a la rambla i els sindicats, tot això vol dir que aviat, a sobre, hi haura eleccions municipals. Doncs mira que bé. Que ara que hi penso això de que et toqui a la mesa és una merda, no? Bueno imagino que hi deu haver el típic que li fa il.lusió, perquè no té vida social, perquè no pot ser altra cosa, ja em diràs tu, tot el dia allà. I doncs aixo que, com voleu que no em cansi si paro d’escriure aixo`un moment i sento els meus companys parlant de qui han votat, del opc criteri que tenen alguns i que la …impressora d’aquí al costat fa sorolls molts raros….i aguts! En fi, tu creus que després de tot, em faran cas i comprarem una cafetereta petita, d’aquestes casolanes, que tens a la cuina, però per aquí a la oficina…estaria bé, així entre tots, que els dijous a la tarda passaríen força millor. I tot això no té res a a veure amb el ritme d'examens i pràctiques tontus que tinc i que demà tingui un examen i ara estigui treballant (ehem, sí, sí, ara m'hi poo en serio) i no estudiant... Crec que quan he començat a escriure volia dir alguna cosa que no he dit, però vaja, així es queda perquè sino, al guapo del Carlitus no tindria raó quan sigués que sempre em perdo i que em lio sola, però bueno que tampoc és que la tingui sino que li vull donar. Perquè és més bampu!!! Au, cafeina power! Ah sí, i que bueno estic superindignada amb el mal ús de la química i la poca inversió en seguretat d'algunes empreses! Adreça desconegudao el segell de l'holocaust
Us vull recomanar una obra que he vist recentment i que crec que si teniu la oportunitat, cal veure. Una delicada obra que amb una posta en escena totalment minismalista, una interpretació (també musical) excel·lent i una història realment colpidora, ens fa un retrat, una fotografia històrica, d’un dels moments transcendentals d’Europa i del món. Es tracta de l’evolució d’una relació entre dos socis amics, quasi bé germans: un jueu nord-americà i un alemany, que es veu distorcionada pels canvis polítics i socials d’un país enfonsat per la guerra i la caiguda econòmica, que diposita tots els sentiments en un líder que els conduirà a un dels majors genocidis de la història. L’obra ens situa als Estats Units a l’any 1932, quan el soci alemany decideix tornar al seu país. Des d’aquest moment comencen a cartejar-se, per posar-se al corrent dels negocis i sobretot, per mantenir viva la seva envejable amistat. És per aquestes cartes on podem seguir el fil cronològic de l’agreujament fets que es desenvolupen a Alemanya i de l’enterboliment que això causarà a aquesta amistat. Una barreja de sentiments estremidors i contradictoris: de por, d’esperança, de sofriment, de ràbia i fins i tot venjança. La vaig veure al Borràs de Barcelona, però a partir de 2007 faran una gira per Catalunya: Reus – 13/14 gener Badalona – 21 de gener Blanes - 22 de gener Sabadell – 28 de gener Girona - 3 de febrer Manresa - 4/5 de febrer Torelló – 11 de febrer Figueres - 7 d'abrilVilassar de Mar - 8 d'abril Mataró – 21 d'abril Lleida - 22 d'abril Castelldefels - 28 d'abril El Vendrell - 29 d'abril Vilanova i la G. - 6 de maig Falset - 14 de maig Sant Feliu Ll. - 19 de maig Santa Coloma G. - 20 de maig Sant Andreu B. - 21 de maig Sant Cugat V. – 26 de maig Cardedeu - 27 de maig Manacor – 23 de setembre Reus – 30 de setembre Cerdanyola - 25 de novembre St. Boi Ll. - 10 de desembre Ripollet – ? Un grupo de astrónomos asegura haber probado la existencia de la materia oscura del universoLos científicos creen que esta parte ocupa el 25% del universoBBCMundo ELPAIS.es - Sociedad - 22-08-2006 - 04:15 Un imagen de la Galaxia Remolino destruyendo a una galaxia satélite (SDSS) Un grupo de astrónomos estadounidenses afirma haber descubierto la primera prueba directa de lo que se conoce como materia oscura del universo. Esta materia no puede ser "vista" porque no emite ni refleja suficiente luz pero los científicos creen que ocupa el 25% del universo. La materia común, que es lo que sí podemos ver, apenas ocupa el 5% y el restante 70% es energía oscura. Hasta el momento, los astrónomos sólo podían intuír la existencia de la materia oscura a través de los efectos gravitacionales que tenía sobre la materia ordinaria. Ahora, los investigadores han descubierto lo que sería el sello gravitacional de la materia oscura. Este sello se creó debido a una separación violenta de materia oscura y de materia común como producto de una gigantesca colisión de dos grandes grupos de galaxias. "Esta es la primera prueba directa de que la materia oscura tiene que existir y que tiene que constituir la mayor parte de la materia del universo", ha señalado Doug Clowe, de la Universidad de Arizona, jefe del equipo de investigadores. Más masa en el gas Al observar la colisión cósmica, los científicos pensaron que si la materia oscura existía, la mayoría de la masa en los grupos estaría ubicada alrededor de las galaxias. Pero si la materia oscura no existía, entonces la masa de esos grupos estaría en un difuso gas caliente. Esto se debe a que los grupos de galaxias contienen diez veces más masa en forma gaseosa que en forma de estrellas. Sin embargo, los astrónomos descubrieron que la mayoría de la masa en el sistema estaba ubicada cerca de las galaxias, no cerca de las nubes de gas. "La materia oscura y la energía oscura no son algo que uno esperaría encontrar si parte de la perspectiva de lo que el universo debería ser", sostiene Sean Carroll, un cosmólogo de la Universidad de Chicago que no participó de la investigación. "Pero estamos tratando de entender a qué se debe esto y éste resultado nos lleva en ese camino", ha asegurado. El arsenal militar de EE UU vuelve a ser secreto de EstadoDurante la Guerra Fría, Estados Unidos hacía públicas algunas cifras sobre su potencial militar para que la Unión Soviética se lo pensara un par de veces antes de dar un paso en falso. Desde entonces, hay datos (como, por ejemplo, la cantidad de misiles con los que cuenta Washington) que son de acceso público. Hasta ahora. O más concretamente, hasta los atentados del 11 de septiembre de 2001. El Gobierno de George W. Bush decidió entonces ocultar como material secreto algunos datos que hasta esa fecha estaban al alcance de cualquiera. Durante décadas, la cantidad de armas estratégicas que almacenaba Estados Unidos era un dato que hasta la Unión Soviética podía saber sin necesidad de espías. Ahora, según un informe del Archivo Nacional de Seguridad (un centro de investigación sin ánimo de lucro) citado por el diario The Washington Post, el Pentágono considera esas cifras un secreto militar. En noviembre de 2001, el entonces fiscal general del Estado, John D. Ashcroft (una especie de ministro de Justicia), ordenó a las agencias federales (la CIA, etcétera) que tuviera más cuidado con la información que proporcionaban a los periodistas. Desde entonces, estos organismos se han mostrado más reacios a las peticiones de la prensa aunque los datos requeridos no fueran secretos.
Durante la Guerra Fría, Estados Unidos dedicaba ingentes esfuerzos a averiguar cuántos misiles tenía la Unión Soviética. Sin embargo, no tenía problemas en presumir de misiles. En 1971, por ejemplo, el secretario de Defensa compareció ante el Congreso para informar de que contaban con 30 escuadrones de bombarderos, 54 misiles intercontinentales Titan y un millar de proyectiles Minuteman. Ahora Estados Unidos está ocultando ese tipo de datos, lo que ha provocado el rechazo de los expertos consultados por el diario, que no le ven sentido a mantener en secreto cifras que hasta el tato conoce ya. Algunos van más allá, y se preguntan bajo qué parámetros se decide qué debe mantenerse en secreto y qué no: “Estamos en el siglo XXI y aún no sabemos cómo lidiar con este asunto. La información no es secreta porque deba serlo sino porque alguien decide que debe serlo”, señala Steven Aftergood, director de la Federación del Proyecto de Científicos Estadounidenses sobre Secretos Gubernamentales. curiositats
http://www.elpais.es/articulo/internet/cofre/spammer/muerto/elpportec/20060817elpepunet_1/Tes/ El paísLa UE estudia controlar el iris y las huellas digitales de los pasajeros en los aeropuertos
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
Us penjo un escrit que he llegit avui a la pàgina de l'Andreu Buenafuente. L'he llegit, i m'he indignat. http://www.andreubuenafuente.com/?ver=catlog Aquí el podeu trobar.
Vergonya I Fàstic |
Andreu Buenafuente.
Avui al 30 minuts, parlaven del paisatge. És un tema difícil, el paisatge de postal agrada a tothom, però qui el fa, qui el cuida, fins a quin punt cal mantenir-lo o sino, com ha d'evolucionar?
Els pobles de pagès, el camp. Tot això, es manté, per una població minoritària i cada vegada més envellida.
A tots ens fa mal a la vista quan veiem urbanitzacions llampants enmigs de muntanyes o a primera línia de mar. Els complexes lúdics, camps de golfs, o simplement urbanització. També ha sortit el tema dels camps eòlics i l'impacte visual...
En fi, al reportatge s'hi exposaves moltes coses, i us recomano que el busqueu si no l'heu vist.
| Cap. 588 | El valor d'un paisatge |
El paisatge de Catalunya està canviant radicalment. El que abans semblava inalterable, ara, està en permanent estat de transformació i costa trobar els paisatges familiars enmig de la proliferació de barris nous, carreteres i rotondes. Molts paisatges, per exemple al Maresme, són agrícoles, però es paguen preus molt alts pel sòl, i els polígons industrials, les noves infraestructures i la dispersió urbana van esquitxant tot el territori. Si els pagesos abandonen, qui es cuidarà dels paisatges en el futur? La desaparició de paisatges té un impacte psicològic: el paisatge està molt lligat al sentit de pertinença. Mobilitzacions i protestes a la majoria de comarques són la prova que el paisatge preocupa. En el reportatge, persones molt lligades al seu territori ens parlen de la manera en què viuen els canvis. Ells, i també urbanistes i planificadors, fan propostes sobre què es pot fer per assegurar que conservem per al futur un patrimoni comú. Al Priorat, l'èxit del vi atreu inversions milionàries i s'han fet plantacions amb un fort impacte paisatgístic. Alguns viticultors van en el sentit contrari: busquen una agricultura menys agressiva i més ben integrada a la naturalesa. Creuen que el paisatge és una marca de qualitat per als seus productes. La comarca impulsa una Carta del Paisatge per fer compatible el desenvolupament amb la preservació dels valors del paisatge. Hi ha iniciatives públiques i privades per millorar els paisatges: la Fundació Territori i Paisatge compra finques per protegir-les. Hi ha interessants projectes que converteixen paisatges degradats en parcs i altres espais atractius. Però la realitat diària demostra que el paisatge és una assignatura pendent. El territori, sobretot l'entorn de ciutats i pobles, està molt desendreçat i es construeix sense gaire criteri. Per fer front al desgavell, la Generalitat vol que el paisatge formi part de la planificació territorial i els plans urbanístics. Però la clau és la conscienciació de la societat que el paisatge és important per a la qualitat de vida i que s'ha de gestionar més bé pensant en el futur. Un reportatge de: Alonso Carnicer i Sara Grimal Muntatge: Maria Josep Tubella
|
aborrallonament | ||
[de aborrallonar-se] | ||
m 1 Acció d'aborrallonar-se. | ||
2 TÈXT En el gènere de punt, defecte consistent en la formació de borrallons o boles de fibres a la superfície del teixit a causa de la presència de fibres sintètiques. | ||
Avui mentre sopava, mirava TV3, i han avançat el programa de la Terribes, han fet una edició especial per parlar de l'anunci d'ETA, però com que porten tot el dia així, els meus pares han decidit canviar de canal. Després de fer una mica de zàpping, i estar a punt d'apagar la tele, hem arribat al 33.
He descobert Quèquicom, programa que fa poc que ha començat, i que m'ha agradat molt. Parlar de ciència i tecnologia, al carrer, a la floristeria, al bar... una manera senzilla d'explicar les coses complexes. És visual. A priori m'ha semblat un pèl massa classe de primària, però després he anat veient com és això d'important. M'ha agradat.
En fi, he anat a http://www.tvcatalunya.com a buscar-lo i he trobat això:
<<Darrere dels objectes de la vida quotidiana i de les notícies que sentim hi ha una tecnologia i una ciència que cada cop ens són més llunyanes. Abans, era relativament senzill esbrinar què hi havia "sota la tapa del motor" de la majoria de productes. La velocitat dels avenços científics i tecnològics fa que entendre què hi ha darrere de cada cosa sigui cada cop més difícil. Això pot comportar la pèrdua de la curiositat i l'acceptació passiva del que ens porta el progrés.
"Quèquicom" té la voluntat de dotar els espectadors dels coneixements bàsics per entendre la natura i els aspectes cientificotècnics d'aquesta societat i, alhora, per facilitar la comunicació dels científics amb els ciutadans. En definitiva, "Quèquicom" pretén despertar la curiositat cap a la ciència com una manera d'interpretar la realitat i com a eina per viure més bé.>>
|
|
Print
