Doncs un any més, carnaval. I avui, toca enterrar la sardina.

Ja ha passat. El carnaval m’agrada, però sempre l’he viscut poc. Jo sempre li he donat la culpa a que el meu cole, al ser religiós, no ens disfressàvem i això…m’ha marcat. Però vaja, que crec que és una teoria tipus “Com que em vaig cremar ahir, avui ja no em cal crema” perquè no sóc la única persona que anava a Sant Ramon…crec recordar.

Entre això, i que els dos últims anys estava treballant en un restaurant, on, per carnaval és el dia de màxima feina…doncs que pràcticament no havia sortit gaire.

Aquest any, he conegut el carnaval de Vilanova, festa de la que els seus vilatans n’estàn més que orgullosos. Com a comentari general dir que està bé, m’ha agradat, però el millor que té, és les ganes de la gent, la costum de viure el carnaval més que la festa major (a la inversa que Vilafranca) i en fi, que aquesta passió està per l’aire entre el dijous gras (dia de la merengada, que encara no he conegut) i l’enterro de la sardina…

Si he de destacar alguna cosa, sens dubte, és el diumenge, la festa de les comparses. Això per mi, és el millor del carnaval de Vilanova i el que realment val la pena veure si ets de fora. Trobo que és una tradició molt maca, un dia bonic i (remarcant que el meu primer any ha estat participant) on t’ho passes molt bé.

La resta de coses, estan bé, però bueno, més que res és que si ets de Vilanova ho vius molt, i si no doncs t’ho passes bé, però no és res que no trobis a altres llocs.

Ah sí, perdó, que m’oblidava el discurs del Carnestoltes! L’arribo en general, bé, tot i que prefereixo anar de rues pel meu Penedès. La idea de fer crítica del poble, doncs és molt bona i suposo que abans tenia més força, perquè ara mateix és bastant suau. Però el que està més que currat és el discurs. L’he vist dos anys, i els dos m’ha agradat molt, de debò. Molt currat i bueno, bastant ben parit, però clar…quan algú es posa a “rajar” és normal que no plogui al gust de tothom, pq una hora o altra tothom acaba pillant!

Bé, i per acabar, dir que el carnaval de Vilafranca (i Penedès en general) aquest any casi ni l’he olorat, pq l’he sacrificat per conèixer el de Vilanova (no és un retret, sinó una explicació).

L’únic que he vist és el discurs del Carnestoltes i la butifarrada d’ou, que va estar molt requetebé i aplaudiria als que ho van muntar, perquè és difícil fer qualsevol tipus de cosa sense gaires recursos… i és que és això, a Vilafranca tot és festa major (com passa per sant Raimon). I la rua de Vilafranca: moltes carrosses, cosa que entre això i les obres han fet reduir el recorregut, poc confeti i moltes ganes de guanyar… però maques, maques!!! Sobretot, per mi, la màquina de cosir!

I per acabar: Vilanovins, tant que diueu que a Vilafranca ens posem pesats amb la festa major… vosaltres féu el mateix amb el Carnaval! (i de debò que no és per picar, però no té punt de comparació).

Dit això: VISCA LES FESTES POPULARS! (Totes, en general, les que la gent manté vives amb aquesta emoció)